Socialment predomina la concepció tradicional del conflicte que ve associada a quelcom negatiu, no desitjable, sinònim de violència; en conseqüència, com alguna cosa que convé corregir i especialment evitar. Sovint es pot confondre el conflicte com un estat natural de la persona amb alguna de les seves respostes (violència, agressivitat.). Al Pla de convivència, quan parlem de conflicte ens referim a una visió positiva i optimista que el situï com allò que realment és: un procés natural i necessari per a les persones i per als grups socials. En altres paraules, el conflicte és consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi ha conflicte i no té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta valoració dependrà fonamentalment de la forma com l’encarem i no tant del conflicte en si mateix.