Ha començat el nou curs escolar. Gairebé totes les famílies noten d’una o altra manera aquesta realitat: pares que acompanyen els seus fills a l’escola, compra dels llibres per al nou curs, conèixer nous mestres, etc.
Parlar de l’escola és parlar de l’enorme responsabilitat que tenen els pares d’educar els seus fills. Aquesta responsabilitat és una conseqüència lògica de la seva paternitat o maternitat. Engendrar un fill és crear una nova vida humana, i cal que aquesta arribi a la seva plenitud. Procurar i facilitar aquest constant creixement en els anys de la infantesa i l’adolescència és funció primordial i insubstituïble dels pares. El papa Francesc recorda aquesta responsabilitat amb aquestes paraules: «Un bon pare sap esperar i sap perdonar des del fons del cor. Certament, sap també corregir amb fermesa: no és un pare feble, complaent, sentimental. El pare que sap corregir sense humiliar és el mateix que sap protegir sense guardar res per a ell mateix.»
Tanmateix, els pares no poden realitzar aquesta funció tot sols. Necessiten ajuda. Comparteixen la missió educadora amb altres persones i institucions. Una d’aquestes institucions és precisament l’escola. Els pares confien a l’escola i als mestres l’educació dels seus fills sense renunciar a la seva responsabilitat principal.
Això posa en relleu quines són les relacions que cal que hi hagi entre pares i escola, entre pares i mestres. Per una bona educació dels fills és absolutament necessari que hi hagi una relació constant.
La dedicació professional del pare i la mare pot difi-cultar aquesta relació, que és expressió de l’interès que els pares tenen per l’educació dels fills. Aquest interès ha d’ocupar un lloc preeminent en les responsabilitats i compromisos dels pares, ja que els fills són el que més estimen els pares.
Aquestes relacions periòdiques entre pares i es-cola han d’aconseguir una harmonia i continuïtat en-tre l’activitat educativa dels pares a casa i l’activitat educativa dels mestres a l’escola. Els pares no poden traspassar als mestres i a l’escola la seva pròpia i peculiar responsabilitat d’educar els fills. Això significa també que els mestres no poden substituir els pares, sinó que han d’ajudar-los i complementar-los en la tasca educativa.
El Concili Vaticà II dirigeix aquestes paraules elogio-ses als mestres: «És bella i de gran importància la vocació de tots aquells que accepten la feina d’educar en les escoles.» Els pares i la societat han de valorar adequadament aquesta tasca dels mestres i han ajudar-hi amb la seva col·laboració i el seu reconeixement.
El començament del nou curs escolar ajuda la so-cietat a girar els ulls envers l’escola, per tal de valo-rar-la i donar-li el suport que es mereix per la funció que té de formar persones.
† CARDENAL JOAN JOSEP OMELLA OMELLA (Arquebisbe de Barcelona)
